Ara que la V República s’acaba, o això diuen
La V República Francesa, el vestit a mida que el 1958 es va fer confeccionar el general Charles de Gaulle per poder governar França al seu gust, ha acabat esdevenint una mena de curiós sistema polític fonamentat en la contraposició radical i brutal
entre, d’una banda, unes elits governants que fan i desfan com els sembla sense tenir en compte res ni ningú i, sobretot, recorrent a mecanismes constitucionals dubtosament democràtics com ara l’article 49.3 de la Constitució, que permet al Govern aprovar per decret una llei sense passar pel vot del Parlament, i, de l’altra, uns moviments socials que, si els que remenen les cireres a l’Elisi o a Matignon opten per tirar endavant una mesura impopular com ara la reforma de les pensions del president Emmanuel Macron, no els queda més opció que sortir al carrer amb tot el que això significa d’haver d’entomar cops de porra, inhalar els gasos lacrimògens de la policia, tal com va passar ara fa uns dies a Prada (Conflent), i assumir el risc d’acabar detinguts. Tot cal dir-ho, aquest sistema ha tingut els seus moments gloriosos com el del 2006, quan el govern de Dominique de Villepin va publicar al butlletí oficial, amb tots els requisits formals necessaris, un projecte de flexibilització de la contractació laboral dels joves que, però, va haver d’acabar sent retirat després d’unes quantes batalles campals entre manifestants i policies amb el balanç que ja ens podem imaginar. Per tot això, ja hi ha analistes polítics que comencen a cantar-li les absoltes a la V República perquè, segons ho calculen, d’ací a poc temps se n’anirà a fer companyia a les seves predecessores, les quals, com sabem, van tenir totes una fi ben galdosa. De la mateixa manera que el general de Gaulle es va proposar posar fi al batibull de la IV República, amb una inestabilitat governamental de nivell italià, i, sobretot, fer entendre als francesos que a la resta del món tenien raó quan deien que Algèria era una colònia i no pas una regió francesa normal i corrent com la Normandia o la Xampanya, els que liquidin la V República miraran de resoldre els problemes que fan sorgir moviments com el de les armilles grogues o similars, però res més. Evidentment, suposo que, a aquestes alçades, ja ens tenim apresa la lliçó: a França, el 1789 com que el sistema polític que tenien llavors no anava ni amb rodes, van replantejar-se totes les institucions polítiques i socials vigents fins aleshores i el 1793 van enviar el rei a la guillotina però la nova república no sols va heretar sinó que encara va radicalitzar més el centralisme i l’uniformisme nacional franco-francès de l’antiga monarquia. A França, com farem bé de tenir-ho sempre present i no oblidar-ho mai, poden proclamar totes les repúbliques que vulguin, però no deixaran mai de considerar vigents l’edicte de Villers-Cotterêts, promulgat el 1539 pel rei Francesc I que obligava l’administració pública francesa a no admetre l’ús de qualsevol altra llengua que no fos el francès, o l’edicte de Lluís XIV del 2 d’abril del 1700 prohibint l’ús del català a la Catalunya Nord. O sigui que ja sabem què podem esperar d’una nova república francesa sigui aquesta la sisena o l’onzena.
Una altra conseqüència que alguns albiren del desgast polític d’Emmanuel Macron provocat pel clima de protesta generalitzada viscut durant la seva presidència és una fàcil victòria de Marine Le Pen a les presidencials del 2027. De què pot ser una França governada pel Rassemblement National (RN), ja ens n’ha donat un tast Louis Aliot a Perpinyà: molta xerrameca de dir que ho arreglaran tot, però a l’hora de la veritat no fer res de res, xovinisme franco-francès pel broc gros i, sobretot, la pallassada de la rogativa per la pluja on, com sabem, els pesos pesants del RN local hi van anar de bracet amb el bisbat de Perpinyà, i no perdem mai de vista que l’entrada de Marine Le-Pen a l’Elisi pot significar la de Louis Aliot a Matignon o sigui que en poc temps França estarà com està ara Perpinyà: bruta, llardosa, deixada i amb una inseguretat galopant. El proper 22 d’abril es presentarà a Perpinyà una nova associació creada expressament per denunciar l’anticatalanisme d’Aliot qui, per increïble que sembli, deu considerar que Perpinyà —i la Catalunya Nord en general— no estan encara prou descatalanitzades i que, per tant, necessiten una dosi una mica més gran encara de doctrina hexagonal.
Xavier Deulonder i Camins
Comentaris (0)