Si una cosa impressiona a la Catalunya Nord és la presència a cada poble del monument als morts de la I Guerra Mundial; evidentment, com que no hi ha cap nord-català que no hi tingui un familiar, el record d’aquests caiguts caldrà mantenir-lo fins i tot després que s’hagi aconseguit la reunificació de Catalunya.
El problema d’entretenir-se jugant a imaginar-se coses grotesques, ridícules i esperpèntiques és que al final n’acaben passant de més forassenyades encara perquè, com sabem, la realitat sempre supera la ficció
Enguany, l’homenatge al president Lluís Companys en l’aniversari del seu afusellament pel règim franquista a l’esplanada del castell de Montjuïc el 15 d’octubre de 1940 cobra un significat especial perquè ara fa unes quantes setmanes, el 22 de setembre, en una reunió de la Junta de Portaveus del Parlament de Catalunya, Aliança Catalana va coincidir amb el PP en el seu posicionament contrari a amonestar o sancionar el diputat de Vox Joan Garriga per haver-li dit assassí a Companys.
Tal com, amb molt d’encert, va assenyalar-ho Salvador Dalí, l’estació de Perpinyà és el centre del món perquè l’Univers té una estructura força similar a la d’aquesta instal·lació ferroviària;
El passat dia 17, d’una banda, una manifestació a Llemotges va acabar amb l’incendi de l’ajuntament i de l’altra a Marsella els manifestants van assaltar el consistori; pobre Gaston Defferre si alcés el cap.
Com tothom sap per més que ell mateix provi de dissimular-ho, Steve Fortel procedeix del Parti nationaliste français (PNF), una organització d’extrema dreta que, sense cap mena de vergonya ni de pudor, reivindica el mariscal Pétain, el règim de Vichy i l’antisemitisme;
Qui és català? Si donem una definició de català —la que sigui— automàticament, tota persona que no hi encaixi no és catalana o no té pas dret a demanar que l’hi considerin malgrat que ella proclami la seva catalanitat.
Generalment, a Perpinyà a part de la del 7 de novembre no acostumava pas a haver-hi gaires manifestacions però enguany ha estat diferent perquè, com sabem, durant els mesos de setembre i octubre, gairebé cada dissabte hi ha sortit gent al carrer, cosa que, com és lògic, ha tret de polleguera el senyor prefecte dels Pyrénées-Orientales.
El 1956, Manuel de Pedrolo (1918-1990) va publicar Domicili provisional, una narració on els protagonistes són onze persones rellogades en un pis de Barcelona; es tractava de quatre famílies,
La independència? Això segur que no. Segons Jordi Aragonès, el candidat d’Aliança Catalana a l’Ajuntament de Barcelona i un dels teòrics del partit, si després d’haver-se proclamat independent, Catalunya no fos reconeguda per la comunitat internacional, llavors caldria fer com a Rhodèsia,
Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana. Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.
Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici
participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes