Acte d’homenatge als exiliats de la Guerra Civil
Es celebra a Perpinyà un acte en record i homenatge als refugiats de la Guerra d’Espanya enterrats al cementiri de l’Oest (1939-1942).
Una recerca de tres historiadors catalans, Jordi Oliva, Martí Picas i Noemí Riudor, descobreix una de les fosses comunes més grans de la Guerra Civil, situada a Perpinyà.
La fossa del Cementiri de Perpinyà és, probablement, la més gran de les causades per l’exili de 1939. S’hi enterraren, sobretot, internats als camps d’Argelers, Sant Cebrià i el Barcarès que trobaren la mort en hospitals de la capital del Rosselló.
Acte d’homenatge a Perpinyà
Aquest divendres, 18 de febrer, s’ha celebrat un acte a Perpinyà en record i homenatge als exiliats republicans que van ser enterrats al cementiri de l’Oest de la capital catalana. La data de la celebració no ha estat triada a l’atzar sinó que és l’aniversari dels primers enterraments de republicans, registrats en aquell cementiri.
L’acte de recuperació de la memòria d’aquestes víctimes mortes en exili ha estat possible gràcies a la recerca feta per tres historiadors catalans, Jordi Oliva, Martí Picas i Noemí Riudor. Les seues investigacions han permès documentar el nom de 841 exiliats republicans que van ser enterrats al cementiri de l’Oest de Perpinyà. La fossa comuna de Perpinyà és una de les més grans causades per la Guerra Civil, i ben probablement la més gran de les causades per l’exili de 1939, sobretot d’internats als camps d’Argelers, Sant Cebrià i el Barcarès, que trobaren la mort en hospitals de la capital del Rosselló.
Actualment, al Cementiri de l’Oest, s’hi pot trobar un petit monòlit dedicat a aquell exili, amb una inscripció que resa: “A la memòria de tots els qui a l’exili han trobat la mort”. El monòlit obra de Miquel Paredes (autor d’El més petit de tots) va ser pagat i erigit pels exiliats catalans del Comitè Departamental dels Pirineus Orientals d’Esquerra Republicana de Catalunya, en el quart aniversari de l’afusellament del president Lluís Companys. Era el 15 d’octubre de 1944, a quatre dies de l’inici de la invasió del maquis a la Val d’Aran.
Amb l’acte d’aquest divendres s’ha volgut recollir el testimoni d’aquell primer homenatge i enllaçar-lo amb la recerca que han portat a terme els tres investigadors catalans, així com fer un reconeixement a les persones i entitats de la Catalunya Nord que han mantingut vius la memòria i el record dels exiliats fins a dia d’avui.
La part central de l’acte ha consistit en el desplegament d’una pancarta memorial amb els noms de totes les persones inhumades a la fossa comuna del Cementiri de l’Oest de Perpinyà. Hi ha hagut una interpretació musical a càrrec de Leslie Malet-Salvadó i una ofrena de flors.
Durant els parlaments, els autors de la recerca han reclamat la dignificació d’aquest espai de memòria. Narcís Duran, descendent d’exiliats, ha parlat en nom de les entitats que han mantingut viva la memòria de l’exili al voltant del del monòlit del president Lluís Companys.
A l’acte hi han assistit més d’un centenar de persones vingudes d’arreu dels Països Catalans i ha comptat amb la presència de personalitats rellevants com l’exconseller de cultura l’Hble. Sr. Lluís Puig i Gordi, i del 131è president de la Generalitat de Catalunya, el M. Hble. Sr. Joaquim Torra i Pla. També han estat presents: Alfons Quera, director de la Casa de la Generalitat de Perpinyà; Antoni Font, director general de Memòria Democràtica; Vicenç Villatoro, director del Memorial Democràtic; Enric Pujol, director del Museu Memorial de l’Exili; Jaqueline Payrot, directora de FFREEE (Fils et filles de republicains espagnols et enfants de l’exode).
L’acte ha estat convocat pels tres historiadors que han realitzat la recerca i les entitats rosselloneses Associació Cultural Xarxa Cebrianenca i Col·lectiu de Joves del Rosselló, i ha comptat amb l’adhesió de les següents entitats i organismes:
- Almenar Memòria Històrica
- Àmbit de Recerques del Berguedà
- Amical de Mauthausen
- Associació Cultural Baixa Segarra
- Associació Memòria i Història de Manresa
- Ateneu Popular de Ponent
- Casa de la Generalitat a Perpinyà
- Càtedra Josep Termes UB
- Centre Cultural de Tàrrega
- Centre d'Història Contemporània de Catalunya
- Cercle Alfons Mias
- Comissió de la Dignitat
- Consell per la República
- Consorci del Museu Memorial de l'Exili
- Direcció General de Memòria Democràtica - Departament de Justícia ● Fundació Jordi Cases i Llebot
- Fundació Josep Irla
- Institut d'Estudis Penedesencs
- Observatori Europeu de Memòries (EUROM) - Fundació Solidaritat Universitat de Barcelona
- Sikarra Motards
- Societat Catalana d'Estudis Històrics de l'IEC
El final de la Guerra Civil
L’any 1939 començava a Catalunya amb el final de la Guerra Civil a tocar i el resultat ben decidit. El 15 de gener l’exèrcit franquista ocupava Tarragona i el dia 26 la ciutat de Barcelona. L’èxode cap a França de milers de persones civils i militars havia començat.
El dia 28 de gener, França autoritzà el pas a la població que s’acumulava a les portes dels passos fronterers. Dones, infants i ferits de guerra van ser els primers que van poder entrar. Autoritzarien després l’entrada dels combatents republicans en retirada.
La Retirada (en majúscules) és com habitualment es fa referència a aquesta fugida massiva de persones que cercaven refugi al país veí.
Exili 1939: morir per sobreviure
A dia d’avui, 83 anys després d’aquest èxode, desconeixem quantes persones creuaren la frontera durant aquells dies d’hivern. L’arribada a França de tota aquesta gent va ser veritablement dramàtica. Als tres anys de guerra s’hi afegia una fugida a peu per camins gelats i constants bombardejos de l’exèrcit rebel. L’acolliment improvisat en condicions deplorables als camps de concentració de les platges (Argelers, Sant Cebrià, Barcarès) va afeblir encara més un estat de salut tocat.
La mortalitat, doncs, fou extremadament elevada especialment entre la població més feble: els infants i els ancians.
La situació dels combatents tampoc era molt millor que la de la població civil. Molts d’ells hi arribaren ferits i formaven part de l’evacuació de ferits de guerra que va portar més de 12.000 homes a creuar la frontera francesa.
Una recerca posa llum a la mortalitat de l’exili
De la mateixa manera que no es coneix la quantitat de persones que creuaren la frontera l’any 1939, cercant refugi a França, fins fa ben poc tampoc es tenia pràcticament cap dada sobre la mortalitat.
Centenars de famílies d’aquells que moriren en la solitud dels hospitals de l’Estat francès, resten avui en dia sense cap notícia dels seus parents.
Una investigació portada a terme per tres historiadors catalans (Jordi Oliva, Martí Picas i Noemí Riudor) ha posat llum a la mortalitat de l’exili. La recerca, iniciada en plena pandèmia va permetre la publicació, el gener de l’any passat, d’un llistat amb 1.685 noms de persones que havien mort a l’exili. Posteriorment Direcció General de Memòria Democràtica n’encarregà un informe tècnic i va posar a disposició de la ciutadania l’esmentat llistat. La continuació de la recerca als arxius dels Pirineus Orientals els ha permès augmentar aquesta xifra fins als 2.838.
La consulta de la documentació del registre civil de Perpinyà, així com d’un dels llibres d’inhumacions, ha posat de manifest l’existència d’una gran fossa comuna al Cementiri de l’Oest de la capital de la Catalunya Nord.
Dificultats en l’accés a la documentació i manca de pressupost per continuar la recerca
Els autors de la recerca assenyalen que la xifra d’enterrats al Cementiri de l’Oest podria augmentar a mida avancin les investigacions. Actualment, tenen constància de 575 persones exiliades, mortes a Perpinyà entre 1938 i 1945, de les quals en desconeixen el lloc on foren inhumades, circumstància que fa pujar la xifra de víctimes a Perpinyà a 1.416.
Moltes segurament van ser enterrades al Cementiri de l'Oest però probablement no totes, per tant també cal poder consultar els llibres dels altres cementiris de la capital del Rosselló.
Els esculls per avançar la recerca, a part del seu abast, passen per les dificultats a poder accedir a determinada documentació generada pels cementiris de Perpinyà, a la que l’oficina d’État civil de la Mairie de Perpignan hi posat limitacions tot i l’objectiu que persegueix de recerca històrica. L’altra gran dificultat és la manca de dotació econòmica per tal de que la recerca pugui tenir continuïtat.
Twitter com a eina de difusió
Des del moment en què va iniciar-se la recerca, s’ha utilitzat Twitter com a eina de difusió i de recepció de noves informacions. Les petites publicacions fetes en aquesta xarxa social han permès donar a conèixer el projecte i que familiars de víctimes i altres investigadors establissin contacte amb l’equip de recerca per intercanviar dades.
El resultat de l’experiència permet disposar d’un dossier de tweets que mostren el dia a dia de la recerca, històries familiars i avenços de la investigació.
Històries personals i familiars
Moltes famílies han continuat buscant durant anys informació dels seus parents desapareguts a l’exili. La recerca ha permès, finalment, conèixer on i quan van morir.
- Ramon Bonet Ferrer, de Guimerà
- Miquel Marín Abad, de Terrassa
- Miquel Vallés Merigó, de Tamarit de Llitera (Osca)
- Antoni Closa Revés de Barcelona
- Rosendo Castillo Samper, de La Almolda (Saragossa)
Sovint desvetllem històries tristes, de pèrdues familiars i de dolors irreparables. Vides estroncades per la crueltat de la guerra i els seus efectes devastadors sobre les persones. Exemples dels quals caldria aprendre per no repetir.
- Angel Martín Rodríguez
- Júlia Escobar
La recollida sistemàtica de dades de cada víctima ens permet anar molt més enllà de la informació estadística i ens permet, com hem vist, aprofundir en les situacions personals. Des del punt de vista de l’origen d’aquestes persones, també ens podem aproximar a territoris diversos per conèixer com la guerra i l’exili van afectar les nostres comarques.
- De la Segarra:
○ Sebastià Abelló Porta
○ Salvador Torra Roca, de Vallfogona de Riucorb
- Del Pallars Sobirà:
○ Agustina Millat Serra, de Lladorre
○ Hortènsia Cortina Vidal, d’Alós d’Isil
Les històries de persones anònimes s’entrellacen amb les de personalitats destacades, algunes de les quals han esdevingut repetit exemple i icona de la mort a l’exili:
- Antonio Machado, poeta, quatre dies abans de morir a Cotlliure apareixia aquest petit anunci d’ell al diari l’Independant.
- Teresa Mañé Miravent, pedagoga i periodista llibertària, mare de Frederica Montseny.
- Àngel Martínez-Peñalver i Ferrer, tinent coronel, cap militar de la columna Tarragona o Peñalver.
- Ricard Jiménez de la Beraza, assessor d’indústries de guerra de la Generalitat.
- José Gaos Berea, notari valencià d’origen gallec.
- Antoni Cortés Valls, pare de Carme Cortés Lladó, pintora impressionista, i sogre de Jaume Aiguader Miró, fundador d'ERC.
- Salvador Roca i Roca, periodista, escriptor i poeta.
- Ferran de Sagarra i de Siscar, historiador i pare del poeta i dramaturg Josep M. de Sagarra.
La recerca
La recerca comença per la troballa d’un llistat de refugiats de la guerra d’Espanya, morts a França entre el febrer de 1939 i el gener de 1940. El llistat fou publicat parcialment al diari La Vanguardia Española.
Primera campanya de recerca, Perpinyà estiu 2021
- Fent recerca als arxius
○ En plena feina als arxius de Perpinyà
○ Repartits en diferents arxius, cercant informació
○ Els formats de la documentació
- Localitzant els llocs de l’exili in situ
○ Hospitals Militar, de St Lluís i St Joan
○ L’hospici de la Misericòrdia i la partida d’Haras
- Final de la campanya de recerca
○ Estada als Arxius Departamentals, a l’oficina d’État Civil, a l’Arxiu Municipal i a l’oficina del cementiri
○ Final de la 1a campanya
Segona campanya de recerca, el Rosselló tardor-hivern 2021
- Preparació de l’estada de recerca al Rosselló
- Cotlliure, Portvendres, Banyuls i Cervera de la Marenda
- Cotlliure
- Portvendres
- Preparació de la recerca a El Barcarès, cementiris de Perpinyà, Sant Joan de Pladecorts, Morellàs i les Illes, Ceret i Els Banys i Palaldà
- Barcarès als Banys d’Arles, passant per Ceret, Morellàs i Sant Joan de Pladecorts
- El Barcarès impedeix consultar l’État Civil
- Sant Joan de Pladecorts, Morellàs i les Illes, Ceret i els Banys i Palaldà ● Cervera de la Marenda
- El Pertús i El Voló
- El Voló
Algunes mostres de la documentació consultada:
- Peticions d’informació a la Mairie de Perpinyà
- Correspondència de refugiats de 1939 q demanen localitzar amics o familiars
Metodologia
Després d’anar a l’arxiu resta per fer la feina invisible d’endreça, organització, buidatge i tractament sistemàtic de les dades. Un treball de postproducció fet a casa, amb pocs mitjans i que només pot portar-se a terme a base d’hores de dedicació.
7
- Organitzant la informació a casa
- Metodologia i buidat sistemàtic
- Microhistòra: aplicació del mètode científic: del particular al general ● Punteig de dades. Comprovació de la informació d’una mateixa víctima provinent de fonts diferents
Resultats de les investigacions
La recerca ens aporta detalls molt precisos com conèixer el nom del primer refugiat mort inscrit com a tal:
- José Martos Callejón
La coneguda evacuació dels ferits de guerra per part del Comissariat de Sanitat, va comportar l’arribada a França de prop de 16.000 combatents convalescents. Documentem el pas de les unitats sanitàries, mèdiques i quirúrgiques, camí de l’exili el 1939.
- Evacuació dels ferits de guerra
Les penibles condicions als camps mostren un desgast en la salut, ja resentida, dels refugiats, que els posa al límit de la supervivència.
- Una víctima desconeguda, morta de “misèria fisiològica”
La recerca permet arribar a conèixer, a un nivell de detall molt afinat, dates de defunció, els llocs on es produïren aquestes morts, els llocs on foren inhumades aquestes persones. Tanmateix, hi ha encara moltes qüestions per resoldre.
- On van ser inhumats els infants?
La mortalitat al Camp d’Argelers
El treball de l’equip de recerca, juntament amb la col·laboració amb l’historiador Gregory Tuban, especialista en el Camp d’Argelers, està donant importants fruits en l’actualització del llistat de víctimes mortals internades en aquest camp. Ben aviat estarem en disposició de presentar aquest llistat que sobrepassa els 300 noms.
- Camp d’Argelers
- Jornada de treball per treballar en l’actualització del llistat de morts internats al Camp d’Argelès
- Mortalitat al Camp d’Argelers
La Maternitat d’Elna
La història de la Maternitat és veritablement una història d’èxit. Gràcies a Elisabeth Eidenbenz, 597 criatures van nàixer en unes correctes condicions sanitàries. Malauradament, no totes sobrevisqueren.
- La signatura d’Elisabeth Eidenbenz
- De la Maternitat als camps de concentració
- Nascut a la Maternitat, mort un mes després a Rivesaltes
- Infants nascuts a la Maternitat, que no sobrevisqueren
- Alguns noms dels infants
Les inhumacions al Cementiri de l’Oest de Perpinyà
La consulta de la documentació conservada a l’oficina del Cementiri de l’Oest de Perpinyà ens ha permès documentar 841 inhumacions però resta encara la incògnita d’on foren inhumats els infants.
- Recerca a l’oficina del Cementiri de l’Oest
La localització del lloc d’inhumació inicial no implica el coneixement exacte del lloc on es produí l’enterrament. El creixement del cementiri dificulta la localització i també fa difícil saber en quin moment les restes foren traslladades a l’ossera comuna.
- L’ampliació del Cementiri de l’Oest
- Es constata que la fossa de Perpinyà és una de les més grans de la Guerra Civil
- Reunió virtual, per endreçar les dades relatives al Cementiri de l’Oest ● Amb les dades d’inhumacions al Cementiri de l’Oest gairebé concloses
Els llocs de memòria de l’exili
- Els llocs de memòria de l’exili
- Les fosses de l’exili a la Catalunya Nord
- Monòlit a Companys al Cementiri de l’Oest
- Hospitals de Sant Lluís i Sant Joan, on moriren molts dels refugiats
- L'hospici de la Misericòrdia i la partida d’Haras a Perpinyà
- Portvendres: on s’hi ancoraren els vaixells-hospital Asni i mariscal Lyautey
Comentaris (0)