Catalunya-Nord:
una identitat negada
Durant segles, la política lingüística portada a
terme per l’Estat francès ha estat la causa de l’evident
i progressiva reducció de l’espai de totes les llengües
sota domini francès a excepció del francès. Així el
francès es va imposar a poc a poc en detriment del català dins
la vida diària.
L’educació ha estat un dels principals mitjans de despersonalització i
de colonització del país. Es va impedir als catalans
del nord l’accés als coneixements de llurs orígens,
perquè les escoles no han donat mai la possibilitat d’aprendre
la llengua, la història i la cultura del país. Així,
la transmissió de la llengua dels pares s’atura per tal
d’estalviar càstigs i humiliació imposats a l’escola
als qui no parlen francès. |
El present
El poder omnipresent del govern central no va ser prou fort
per eradicar la llengua i la cultura catalanes a Catalunya-Nord.
Existeix encara un sentiment generalitzat i molt arrelat de catalanitat.
Malgrat totes les mesures legals de l’Estat francès contra
les llengües regionals, hi ha encara catalans del Nord que han
seguit i que segueixen parlant el català.
La situació actual de la llengua catalana
indica que l’ús i l’estat del coneixement de
la llengua catalana es van estabilitzant. Un xic més d’una
persona sobre dues, un 55% (64%), diu entendre
el català, però només un 24% (37%)
perfectament, ja que la majoria dels catalans del Nord són
bilingües amb preeminència del francès. Així de
cada tres persones una, un 34% (48%), afirma saber
parlar el català (70% en els pobles però encara 40%
a Perpinyà), però només un 17% (34%)
perfectament perquè la majoria dels parlants tenen interferències
lingüístiques i practiquen el code-switching o «alternança
de codi», és a dir una alternança de les dues
llengües.
A més, del conjunt de la població nord catalana un 39% (46%)
declara saber-lo llegir (amb dificultats a vegades) però només
un 16% (23%) fàcilment. Del conjunt de
la població, només un 11% (10%)
declara saber escriure en català.
Dades extractes
de l’enquesta de Média Pluriel 1998
( en negreta dades del 1997 les altres
són del 1993) |
La llengua catalana no té lloc en
l’espai públic....
- autopistes: 0%
- carreteres nacionals: 0%
- carreteres departamentals: 0%
- xarxa ferroviària: trens 0%
estacions i oficines 0%
informacions orals i escrites: 0%
- aeroport :0%
- ports: 0%
- hospitals i establiments de cures: < 2%
- administració d’estat: 0%
- administracions regional i local: 0%
- administració municipal: variable de 0% fins a 35%
|
Refusem
un país partit, esborrem el Tractat dels Pirineus
Fa 349 anys Catalunya Nord va ser annexada
al Reialme de França.
El 7 de novembre d’aquell any, a l’Illa dels Faisans
(País Basc), Felip V i Lluís XIV van signar el tractat
dels Pirineus, que donava el Comtat del Rosselló i part de
la Cerdanya als francesos. Pels nord-catalans, la conseqüència
més greu no va ser el « canvi de propietari » però més
aviat la separació amb la resta dels Països Catalans.
Vam ser doncs, la primera part dels Països Catalans en perdre
els nostres drets i a patir la repressió contra la nostra
llengua, la nostra cultura i en general el nostre poble. A finals
del segle XVII els Angelets de la Terra s’alçaren contra
les primeres imposicions econòmiques de França que
volien fer pagar un impost de la sal. Però no fou fins al
1700 que un edicte reial posà per escrit una prohibició explícita
de la llengua catalana en la totalitat dels àmbits legals
o jurídics. El català era relegat a l’ús
de carrer, començant així un llarg camí metòdic
per a matar la llengua i el seu ús social.
Mica en mica, les fronteres de l’actual Europa és van
anar consolidant, i la que hi ha entre els estats francès
i espanyol també. Així, és trencaven progressivament
alguns dels lligams històrics entre el Nord i el Sud de l’Albera.,
malgrat que alhora no deixàvem de ser propers i estar vinculats.
Catalunya Nord, avui
Des d’aquell tractat fins avui en dia, les coses han anat canviant.
Les comarques del Rosselló, el Vallespir, el Conflent, el
Capcir i l’Alta Cerdanya constitueixen el département dels Pyrénées
Orientales. Una unitat administrativa dins de l’Estat
francès, que no ens permet als nord catalans decidir sobre
el futur del nostre país, ja que se fa des de París,
amb una visió centralista i jacobina.
Tot i que se’ns vol fer creure que « le Roussillon
s’est donné à la France », els nord-catalans
sempre han defensat el seu lligam a la resta dels Països Catalans.
I avui en dia, malgrat que el català continua sent considerat
per les autoritats una llengua de segona, i que la situació del
país segueix sent difícil per als treballadors, la
societat civil segueix present per a defensar el que els nostres
càrrecs electes, rarament defensen: la catalanitat, no folkoritzada,
d’aquest poble. |
